- Inici Participació ciutadana Expressions
Expressions
LA FESTA, MANIFESTACIÓ COL·LECTIVA DE PARTICIPACIÓ
Una de les maneres de participació col·lectiva més estesa són les festes populars i tradicionals, que fan que persones de tota condició social, religiosa o ètnica, siguin homes o dones, i de qualsevol edat siguin benvingudes i hi puguin participar.
Les festes tradicionals i populars a Catalunya són molt variades, ja que moltes comarques i municipis en tenen de pròpies. Aquí us explicarem breument les festes comunes a tot Catalunya.
EL CARNESTOLTES
La festa del Carnestoltes, també anomenat Carnaval, es fa els dies que precedeixen el període d'abstinència i dejuni de la Quaresma (40 dies), abans de Pasqua. Se celebra sempre al mes de febrer, en funció de les fases de la lluna.
El primer dia de celebració és el dijous gras, dia que és tradició menjar ous i productes del porc, com la truita amb botifarra d'ou i la coca de llardons.
El rei Carnestoltes és l'encarregat d'obrir la festa. Apareix el divendres, el dissabte o el diumenge següent al dijous gras. Pot ser un ninot portat per joves o una persona disfressada. Acostuma a pronunciar un discurs o pregó, en to satíric, que incita a participar en la festa. Segons la població, el rei Carnestoltes rep diferents noms.
Aquell cap de setmana es caracteritza perquè la gent es disfressa del que vol. També hi ha comparses o colles de gent que es disfressa d'un motiu comú.
Les poblacions organitzen rues i cavalcades, que són desfilades de carrosses i altres vehicles adornats. Sovint s'organitzen premis a la carrossa o comparsa més ben guarnida o més original. En aquestes desfilades és costum que la gent hi participi des de diferents sectors socials i comercials, com per exemple les associacions de veïns, les associacions de comerciants, associacions de joves, etc.
El dimecres següent és el dimecres de cendra, que és l'últim dia del Carnaval i el primer de la Quaresma. Aquest dia l'acte més conegut és l'enterrament de la sardina. Aquest acte té mil i una variacions locals i tant pot ser l'enterrament d'una sardina com la crema del ninot del Carnestoltes. Al final de l'acte es fa la lectura d'un testament satíric en el qual el personatge llega a cadascú allò que no li cal. L'acte representa que s'acaben els dies de festa i comencen el dejuni i l'abstinència.
DIADA DE SANT JORDI
El 23 d'abril celebrem la Diada de Sant Jordi, patró de Catalunya.
La llegenda de Sant Jordi té moltes variants arreu del món. La catalana explica que hi havia un llac habitat per un drac al qual cada dia havien de sacrificar una donzella. Sant Jordi (el Bé) mata el drac (el Mal) i allibera la donzella. De la sang del drac en neix un roser de roses vermelles.
Així doncs, per la Diada de Sant Jordi és tradició les parades de roses i llibres al carrer. La rosa com a símbol de l'amor i el llibre com a símbol de la cultura. És una jornada alegre i participativa que convida a passejar i gaudir.
El costum és que els homes regalin una rosa a les dones i aquestes regalin un llibre als homes.
Catalunya ha exportat aquesta tradició del llibre i la rosa a la resta del món. L'any 1995 la UNESCO el va adoptar com a Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor.
ELS CASTELLERS
Una altra manifestació cultural molt rellevant és l'aixecament de castells humans, costum originari del Camp de Tarragona que s'ha estès pel territori català. Les colles de castells, els castellers, competeixen per formar els castells de millor estructura i major alçada.
Tradicionalment, les colles castelleres han servit d'instrument d'integració social, ja que hi són indispensables persones de qualsevol sexe, edat i condició física, tant pel que fa al pes com a l'alçada. L'únic requisit per participar-hi és la voluntat d'ajudar a construir un projecte comú, alçar castells, i els èxits aconseguits sempre són èxits col·lectius.
Hi ha construccions d'1 a 9 persones per pis i castells de 5 a 9 pisos d'alçada.
Els castells tenen una tècnica complexa, malgrat estar formats per persones no professionals que es dediquen a aquesta activitat de manera voluntària. Aquesta tècnica implica un llenguatge casteller propi.
Cada castell rep un nom segons el nombre de persones que hi ha a cada pis i el nombre de pisos d'alçada. Així, un castell 4 de 8 és un castell amb 4 persones a cada pis i 8 pisos d'alçada. També hi ha castells amb 1 sola persona per pis i llavors es diuen pilars.
Per carregar un castell (aixecar-lo) fa falta una pinya, o un grapat de persones que formen una massa compacta amb l'objectiu de subjectar-lo i de servir de coixí en cas de caiguda. La gent que va d'espectadora a les demostracions castelleres sovint hi participa posant-se a la pinya.
A l'últim pis del castell s'enfila l'enxaneta, que generalment és un nen o una nena. Quan l'enxaneta saluda amb la mà es diu que fa l'aleta i significa que el castell s'ha carregat amb èxit. És tan important carregar com descarregar el castell, o desfer-lo, això vol dir que s'ha de fer sense que ningú no caigui. Si el castell cau, es diu que fa llenya.
ELS GEGANTS I ELS CAPGROSSOS
Els mites de gegants i de bèsties fantàstiques són comuns a totes les cultures, en un intent d'atribuir-los allò d'inexplicable que ens envolta. Avui dia representen símbols de la comunitat i formen part de la festa com a manera d'expressió col·lectiva.
La figura del gegant és la representació en dimensions exagerades d'un personatge de la llegenda, de la història o del costumari local. La majoria de poblacions tenen la seva parella de gegants, el gegant i la geganta, i avui dia són moltes les associacions i col·lectius que també en tenen.
Generalment les figures estan fetes de cartró i fusta i porten un tret distintiu de la col·lectivitat o del municipi que representen. Trobem parelles de gegants que representen el rei i la reina, el rei moro i la cristiana, l'hereu i la pubilla…Tots tenen un nom. Són portats per colles geganteres i els precedeixen els capgrossos. Surten en desfilades anomenades cercaviles durant els dies de festa major o en trobades de gegants.
Els capgrossos són caps molt grans dins dels quals hi ha el portador, que mira per un forat que hi ha a la boca, cosa que els dóna un aspecte grotesc. Representen personatges populars i actuen d'una manera teatral.
CORREFOC, DIABLES I BESTIARI
El foc ha estat des de sempre un dels elements més indispensables de la festa i ha anat prenent un protagonisme creixent. Han proliferat les colles de diables, que a més han servit d'element cohesionador d'una societat cada cop més plural.
Els diables són colles de joves que porten uns vestits característics i van amb maces on fixen els petards. En els balls de diables, els diables dansen fent giravoltes i provocant els espectadors perquè hi participin perseguint-los.
El bestiari és un conjunt de representacions de bèsties imaginàries, algunes de les quals tenen relació amb la població a la qual pertanyen i altres són fruit de l'imaginari col·lectiu. El drac és l'element més comú i popular, però també trobem l'àliga, la mulassa (una mula), el bou o la víbria (un drac femella).
De les desfilades de diables i de bestiari en diem correfoc i són presents a la majoria de festes majors. Els correfocs es fan a la nit i tant els diables com les bèsties van carregats de petards.
LA FESTA MAJOR
Totes les poblacions de Catalunya, petites o grans, tenen la seva festa major, en commemoració del patró o la patrona del municipi. La festa major és l'expressió més àmplia de participació, ja que acostumem a trobar-hi cercaviles de gegants i capgrossos, correfocs, castellers i moltes més activitats col·lectives com ballades de sardanes, actuacions de grups musicals, castells de focs artificials, esbarts dansaires (grups de persones que mantenen i promouen les danses populars catalanes), dinars o sopars col·lectius, etc.
La sardana és la dansa col·lectiva més popular de Catalunya i ha esdevingut un símbol. Es balla en rotllana, agafats de la mà, i no és indispensable que es formin parelles mixtes, de manera que tothom hi pot participar i incorporar-s'hi encara que ja estigui començada. Té una tirada de passos curts i una altra de passos llargs, que es va repetint. La sardana ha donat lloc a la formació de colles sardanistes i la música és interpretada per una agrupació musical que s'anomena cobla.
LA REVETLLA DE SANT JOAN
La nit de Sant Joan, coincidint amb el solstici d'estiu (23 de juny), és la nit del foc per excel·lència. És una festa espontània que se celebra al carrer en forma de revetlla, fent fogueres amb fustes i mobles vells i tirant gran quantitat de petards i focs artificials.
És costum saltar les fogueres i menjar la coca de Sant Joan, que pot ser de pinyons, de llardons o de crema.
EL NADAL A CATALUNYA
El cicle de Nadal comença el 6 de desembre i s'acaba el 6 de gener, amb l'arribada dels Reis Mags de l'Orient, els quals porten regals als infants, i s'organitzen grans desfilades, anomenades cavalcades, per rebre'ls.
Durant el Nadal són tradicionals les lluminàries a tots els pobles i ciutats, les trobades familiars i els regals. Hi ha moltes fires on s'exposen productes de tota mena, com la fira de Santa Llúcia o les fires del gall o de l'avet.
Per Nadal també són tradicionals els concerts, alguns d'origen medieval, i els pessebres (figuretes que representen el naixement de Jesús), que inclouen la tradicional figura del “caganer”. El tió també és una tradició catalana que consisteix en el fet que els infants donen cops de bastó a un tronc i aquest “caga” regals i llaminadures.
El Cap d'Any, tot i estar dintre d'aquest cicle, no forma part de la tradició religiosa del Nadal. És una celebració festiva per donar la benvinguda a l'any nou i té les seves pròpies tradicions, com l'home dels nassos o el ritual de menjar 12 grans de raïm coincidint amb cada una de les campanades que assenyalen l'arribada de l'any nou.
