ELS PROGRAMES D'ACOLLIDA A CATALUNYA

Els programes d'acollida se centren en l'accés i ús dels recursos públics, però com que els serveis són diversos i situats en diferents punts del municipi i la comarca, és fonamental oferir al nouvingut un itinerari obert que li permeti arribar fàcilment als recursos, per conèixer les seves característiques.

Com a recomanació general considerem que aquest itinerari s'inicia en el moment de l'empadronament a les oficines d'atenció ciutadana:

Per continuar l'itinerari els serveis d'informació ens orientaran/derivaran cap a altres serveis, en funció de les nostres necessitats. L'empadronament ens permet continuar l'itinerari ja que és un dels requisits per accedir a altres serveis bàsics:

  • els sanitaris a partir d'aconseguir la targeta sanitària individual,

  • els educatius per inscriure'ns en cursos de formació,

  • els programes d'orientació i inserció laboral,

  • els serveis per facilitar l'accés a l'habitatge, com la xarxa de mediació de lloguer social.

Així mateix, després de conèixer els serveis relacionats amb les necessitats bàsiques, l'empadronament ens facilita continuar l'itinerari, ja que és un dels requisits per accedir als serveis socials o sol·licitar qualsevol suport a les administracions públiques, llogar un habitatge o ser titular d'un subministrament (aigua, gas, electricitat).

Per tal de facilitar la resposta coordinada dels diferents serveis, les administracions locals (ajuntaments i consells comarcals) han establert els plans d'acollida.

Els plans locals d'acollida solen tenir els serveis següents:

  • Informació i assessorament jurídic sobre estrangeria

Són serveis on ens informaran sobre els requisits, les condicions i la documentació necessària, així com la tramitació de permisos de residència, de treball, reagrupament familiar, nacionalitat, etc. Aquests serveis poden estar ubicats al mateix municipi de residència o en un municipi veí.

  • Acolliment lingüístic

Una de les necessitats bàsiques de les persones nouvingudes és poder comunicar-se i relacionar-se amb el conjunt de la població. Ja que moltes de les persones immigrades no parlem català, que és la llengua pròpia de Catalunya, el Consorci per a la Normalització Lingüística impulsa l'acolliment lingüístic per a adults. Organitza cursos en tot el territori i de diferents nivells i també promou les relacions interculturals a través de les parelles lingüístiques.

La Llei d’acollida estableix també el nostre dret d’assolir les competències lingüístiques bàsiques en català i castellà, a través dels serveis de primera acollida. 

Per als infants i joves nouvinguts i que no coneixen el català els centres educatius de primària i secundària disposen d'aules d'acollida.

  • Promoció del coneixement de l'entorn

L'arribada a una nova societat implica la necessitat de conèixer el nou entorn de vida: la història, on s'ubiquen i com funcionen els serveis, els valors i normes de civisme i convivència, etc.

Per tal de facilitar aquest coneixement, els plans d'acollida compten amb diferents recursos:

  • Sessions de benvinguda. L'Ajuntament convida regularment els nous veïns i veïnes empadronats per donar-nos la benvinguda i fer una primera presentació del municipi, dels seus serveis i equipaments, i ens orienta per seguir els diferents recursos dirigits a facilitar la nostra acollida. En aquesta trobada se'ns convida a participar en les sessions de formació sociocultural.

  • Sessions de formació sociocultural. Aquestes sessions tenen com a objectiu aprofundir en el coneixement del municipi i de la societat que ens acull, així com informar dels aspectes bàsics dels sistemes públics de salut, educació, treball, habitatge i serveis socials, on estan situats i com arribar-hi. També ens orienta sobre normes i costums cívics i ens informa sobre la importància de la participació ciutadana a través de l'associacionisme.

  • Els ajuntaments i les entitats poden organitzar visites d'informació i de presentació dels equipaments públics (biblioteques, poliesportius, centres cívics, teatres...) i de les associacions locals (associacions de veïns, associacions de mares i pares d'alumnes, organitzacions sindicals, entitats culturals, esportives i lúdiques...).

  • Guies d'acollida. Com a eina d'informació personal i col·lectiva, els programes d'acollida local solen disposar de guies d'acollida. Són publicacions oficials traduïdes en diferents idiomes, on podem  trobar informació sobre els recursos públics i privats existents al municipi: denominació del recurs, serveis que ofereix, adreça, horari d'atenció al públic i com contactar-hi, als quals ens podem adreçar en funció de les necessitats i del punt de l'itinerari d'acollida en què ens trobem.

També trobarem en diferents idiomes altres guies sobre temàtiques específiques: salut, educació, civisme i convivència, treball, etc. Aquestes guies ens permeten tenir un coneixement més complet i aprofundit dels recursos, per la qual cosa la seva utilitat va més enllà de l'acollida, ja que les podem fer servir més endavant, quan estem ja assentats i arrelats a Catalunya. Per exemple, quan els nostres fills i filles passin de l'educació primària a secundària o si volem comprar un habitatge o obrir un negoci.

  • Servei de traducció i interpretació

Per tal de garantir l'accés en igualtat de condicions a tota la població, a les persones que no parlem ni català ni castellà se'ns ofereix la possibilitat de disposar d'un intèrpret en les entrevistes amb els professionals dels recursos públics, per exemple quan anem al metge o a matricular els nostres infants a l'escola.

A la majoria d'ens locals hi ha borses de traductors i intèrprets que estan a disposició dels diferents professionals que ho sol·liciten.

  • Activitats per promoure una societat acollidora

Les necessitats d'acollida no es redueixen a l'accés als recursos públics, també hi ha una dimensió social d'incorporació com a  ciutadans i ciutadanes a la vida quotidiana i associativa. D'aquí les actuacions per fomentar la participació, promoure el coneixement mutu i la sensibilització del conjunt de la població, així com el foment de la convivència en l'esfera pública.

Aquestes accions tenen com a objectius:

  • La incorporació activa dels ciutadans d'origen estranger en els diferents aspectes de la vida social, cultural, esportiva, lúdica, etc. del municipi.

  • Donar respostes a les àrees on es produeixen interessos, usos i costums diferents, així com facilitar la interacció entre persones d'origen immigrant i la resta de ciutadans, i llur mútua adaptació dins de les esferes públiques del municipi.

Són activitats de suport al teixit associatiu amb projectes que promoguin la sensibilització de la població sobre el fet migratori i les seves conseqüències. Tenen com a objectiu oferir informació adequada sobre la realitat migratòria, el seu impacte en la societat catalana, les aportacions que comporta i, en definitiva, donar a conèixer els efectes positius que comporta.

Una de les expressions del caràcter hospitalari de la població catalana són les accions d'acompanyament, dinamitzades per voluntaris d'associacions que s'ofereixen per acompanyar persones nouvingudes als recursos del municipi de residència. Aquesta tasca també la duen a terme familiars i paisans de les persones nouvingudes, que són els que fan la primera acollida. D'aquí la importància de la implicació del conjunt de la població en l'acollida.